Què tenen contra els arbres?

Des de fa temps a Folgueroles anem perdent arbres. Mesos enrera es van tallar tots els del carrer Nou, perquè feien malbé la vorera. Un dia, no fa gaire, vam veure que, per les obres d'urbanització de la ronda de la Damunt van tallar els arbres: devien fer nosa. Un altre dia ens vam adonar que al passeig del cementiri també n'havien tallat dos o tres: potser estaven malalts. Al costat de la pista de petanca també en falta algun: potser les fulles molestaven.

Però avui, vint-i-nou de gener he vist com gairebé no queden arbres a l'avinguda dels Poetes Catalans ni al carrer Sant Jordi. Més ben dit, queden els troncs, escapçats a una alçada d'uns dos metres o menys, sense cap branca: sembla que hagin clavat estaques cada deu o quinze metres, a les dues voreres, al llarg del carrer.

Un excés de zel esporgador, potser? No, un disbarat, un ARBORICIDI, amb premeditació i alevosia.

Qui n'és el (ir)responsable? Per què ho fa? I qui li ho deixa fer? Potser caldria preguntar-ho a qui correspongui.

ACTUALITZACIÓ: 2 de febrer
L'Isidre, amable lector, deixava ahir aquest comentari (copio i enganxo):

"Els arbres seran subtituits per nous arbres (Alzines) que son els arbre autòctons de la comarca i no necesiten, podar-los cada any, ni patir per les fulles que cauen cada any a la tardor, i que el manteniment sigui cada dia mes costos per part de tots els que paguem impostos."

I aquest mateix matí he pogut veure com ja s'estava procedint a la segona part de la renovació botànica folguerolenca: uns senyors (per cert, alguns d'aspecte forani, la qual cosa entra en contradicció amb el paràgraf que ve després, però què hi farem) arrencaven els troncs i les arrels i plantaven alzines (quercus ilex) en els forats desocupats.

Però quines són les raons d'aquesta actuació?

Doncs com ens diu l'Isidre, els arbres ajusticiats (eren moreres o til·lers? No, m'aclareixen que eren acàcies) eren immigrants (segurament, sense papers i tot, malgrat els anys que feia que vivien i treballaven a casa nostra) i, per tant, no eren dignes de fer ombra als carrers de la pàtria verdagueriana: resolem doncs el primer problema amb la substitució dels nouvinguts per alzines amb pedigree català. Els difunts arbres també s'havien d'esporgar, així com collir-ne les fulles que perdien cada any, i tot això costa diners dels contribuents. Les fulles de la nostrada alzina, en canvi, són tan petites que el mateix vent se les emporta i així "no fan nosa" i, suposo, no es deuen haver d'esporgar: son arbres quasi sense manteniment. I a més deuen ser gratis, vull dir que algú les deu haver regalat a l'ajuntament.

De totes maneres, s'hauria pogut trobar alguna solució millor, i deixo anar un parell de propostes per quan es consumi la neteja ètnico-arbòria a la resta del municipi (que encara en queden molts, d'arbres estrangers). Una, substituir tots els arbres "naturals" (de fusta, per entendre'ns) per arbres de plàstic: duren molt, i aquests segur que no en tenen, de manteniment: no s'han d'esporgar, no perden fulles i es poden traslladar fàcilment. L'altra, potser més trencadora estèticament, consistiria en substituir els arbres liquidables per para-sols de platja o piscina: estan més ben dissenyats que els arbres per a fer ombra, es poden posar a l'estiu i treure'ls (o plegar-los) a l'hivern i, finalment, se'n pot trobar una gran varietat de mides i de colors, la qual cosa faria possible trobar la combinació més adequada per a cada racó del nostre poble.

L'armari

Aquest dissabte ha quedat inaugurat el nou centre cultural de Folgueroles i, amb ell, aquest ARMARI DE PARET que conté a més de l'escala i l'ascensor per a accedir a les diferents plantes de l'edifici, les portes d'entrada (i sortida).

Què puc dir de l'execució del l'armari en qüestió? doncs res, perquè jo no hi entenc en obres (ja n'hi ha a l'ajuntament, de gent que hi entén), però si que em permetré opinar (una mica només) del disseny: fabulós i pràctic: permet protegir del sol, de la claror i de les vistes, tant el consultori municipal com la llar d'infants i, vist des de casa meva, quedo meravillat del nou "skyline" de Folgueroles. Qualsevol es miri els arbres i les muntanyes, podent gaudir d'aquest fabulós armari !

Així a partir d'ara a Folgueroles, quan sentiu ha dir que algú ha sortit de l'armari no us escandalitzeu: senzillament pot voler dir que, després de passar una agradable estona a l'interior del centre, se n'ha anat a casa.

I prou.

Fenòmens meteorològics i fenòmens paranormals

Doncs aquesta vegada la nevada, planificada des dels despatxos de la capital, ha fet figa. Aquest matí sentia a Catalunya Ràdio la llista de mesures que s'havien pres per fer front a la nevada mai vista i m'ha vingut al cap aquella impressió, no demostrada científicament, que aquestes coses, si no ens enganxen en pilotes, no passen de l'anècdota local: molt diferent de la llevantada de fa uns dies, que s'ha endut platges, passejos marítims i fins alguna llotja de peix i algun tros de port.
I és que cada vegada estem més cofois dels nostres avenços i els nostres aparells: apretant un botó deixa de fer calor a l'estiu i fred a l'hivern i ens sembla que ho tenim tot sota control. I quan no tenim aparells per a controlar segons quines coses tenim institucions per anar-nos a queixar, com alguns veïns (la majoria, es veu, de segona residència) que s'han queixat del soroll de les esquelles de les eugues d'un ramader i han aconseguit el que publicava aquest matí el 9 nou a l'edició d'Osona i Ripollès (la imatge superior és un retall de la portada d'avui): si no fóssim 9 de gener, diria que és la innocentada.

Podria ser el meu fill

(L'acabo de veure a un bloc que segueixo habitualment. I li he vist un aire familiar, tan familiar...)

Podria ser el meu fill. O el teu. O el d'algun amic. Tant fa. És un nen. Amb por. Aterrit. No sap què li ha passat. O potser ho sap massa. No sap on son els seus pares o els seus germans. O potser si que ho sap. O s'ho pensa.

Podria ser el meu fill. El que avui rebrà els reis amb aquella il·lusió (tot i que ja és "savi") El que demà obrirà els seus regals.

I a l'altra banda del mar moren nens com ell, sense saber per què. O potser si.

I mentrestant, nosaltres mirant a una altra banda.

I si fos el meu fill? O el teu?