divendres, 13 de novembre del 2009

"discrepància puntual"



Doncs sembla que els dos manaies de l'ajuntament han resolt la minicrisi. Més els val, perquè s'hi podien jugar la feina. Han decidit que l'alcalde no diu mentides (gràcies a Déu, perquè mira que ha de ser fotut tenir un alcalde mentider), d'això en diuen "discrepància puntual", de fotre fora de benestar social en Josep Farré en diuen "reajustament de responsabilitats" i tot arreglat. És clar que per acabar veient que tot plegat és una "discrepància puntual" hi ha hagut d'intervenir fins i tot en Josep Maria Matas, president comarcal de Convergència.

Diuen a El9Nou que els moviments del cartipàs no s'acaben aquí. Pot ben ser: en Miquel Masramon sap (des del primer dia) que té l'alcalde agafat per allà on li fa més mal i que , si convé, pot apretar molt; aneu a saber què haurà aconseguit, ara.
D'en Josep Farré no se'n diu res a cal 9Nou. Hauran aconseguit que deixi l'ajuntament? o l'hauran convençut perquè oblidi les mentides (perdó, "discrepàncies") d'en Baronet?

En Josep Comajoan al "A corre-cuita" publicat avui a l'edició en paper d'El 9 Nou (que curiosament també es titula "discrepància puntual") diu que tot ha sortit per una qüestió menor, arran d'un tema laboral. Discrepo (en sentit literal, no en el sentit "baronià" del terme). No és només un tema laboral, que també ho és (a una treballadora se li han passat els seus drets per allà), sinó que hi ha un servei imprescindible per a molta gent, la qualitat del qual perilla.
A més, d'aquí a un temps, aquest servei serà substituït per un centre de dia, la gestió del qual segurament no la farà directament l'ajuntament, sinó que deurà anar a càrrec de l'empresa que guanyi el concurs que es convocarà en el seu moment, empresa que haurà de contractar personal (entre el qual no es trobarà la treballadora acomiadada). I aquest tema el portarà personalment en Carles Baronet.

Per cert, dissabte passat es va fer la segona assemblea de veïns, dels quals n'hi van assistir una vintena (potser ens ho hem de fer mirar). La qüestió de la "discrepància puntual" no havia de sortir però ho va fer, per les preguntes d'una veïna que volia saber per què s'havia destituït en Farré. Doncs bé, l'alcalde no va voler contestar-li i, davant la la insistència de la senyora, vam haver de ser els regidors de l'oposició, els qui ho vam fer. Cal afegir que des del públic va haver-hi paraules de reconeixement per l'honestedat que en Josep Farré va demostrar en el ple. Ara es veurà si l'estranya parella d'aquí a sota haurà aconseguit que aquella honestedat també sigui "puntual" o no.

Realment, estan fets l'un per l'altre
(Foto: Jordi Puig - El 9 Nou - 13/06/2007)


divendres, 6 de novembre del 2009

I més política


El 9 Nou, a la seva edició de paper (a la digital no ho he sabut trobar) d'avui, 6 de novembre, publica una notícia sobre el tema que comentava a l'escrit d'ahir. En Lluís Reyné, company regidor a l'ajuntament (ERC), fa servir el Facebook per escriure una valoració negativa del tractament informatiu d'aquest fet, i aprofita per felicitar i donar suport a en Josep Farré per la seva sinceritat, que li ha costat bén cara.

"Feisbuquero" com soc, m'he afanyat a afegir algun comentari a l'opinió d'en Lluís, però al final, m'ha acabat sortint un reguitzell de reflexions massa llarg per penjar-lo allà. I com que de les reflexions (com del porc) tot s'aprofita, he prova de donar-li forma i engegar-ho aquí.

Personalment, trobo a faltar en aquesta notícia que s'expliqui una mica més la qüestió que va acabar donant lloc al desacord públic antre alcalde i regidor. I em sap greu, perquè si la picabaralla política es considera notícia i s'emporta el titular, en canvi no s'en considera el fet que origina tot l'afer: que hi ha unes persones neguitejades perquè veuen perillar la qualitat d'un servei (o el propi servei) del que no poden prescindir i del qual, fins ara, n'han estat molt satisfetes. A conseqüència d'aquest neguit, aquestes persones es posen en contacte amb els quatre regidors de l'oposició, i aquests (nosaltres) fem l'única cosa que podem (i hem de) fer, que és demanar les explicacions oportunes als qui tenen la responsabilitat del govern municipal.

Però com passa sovint, hi ha anècdotes que acaben prenent més importància (i més espai als mitjans) que el problema real que les ha provocat.

I no vull pas dir que la destitució d'en Josep Farré sigui una anècdota o un tema menor (políticament pot portar moltes conseqüències), però és important que no oblidem què afecta el benestar de les persones i què no ho fa.

Insisteixo, el tema important no era (i no és) la baralla política, sinó un problema real que angoixa a molta gent. Potser tampoc els polítics ho vam saber transmetre, això, durant el ple. Si va ser així, us demano disculpes per la part que em toca.

Tornant a la notícia publicada, el tema de fons es toca molt per sobre i només se n'explica la versió de l'alcalde (no em consta que s'hagi contrastat ni amb persones directament afectades -usuaris i familiars- ni amb l'oposició, però puc estar equivocat). Tampoc no es veu per enlloc la "feina" que fan els càrrecs electes per mirar d'arreglar els problemes que preocupen la gent: només es llegeix que dos polítics que comparteixen govern han tingut una enganxada, per culpa dels de l'oposició, el paper dels quals, però, es redueix a una frase: "En el ple, el PSC, i en menor mesura ERC, van ser molt crítics amb la posició de Baronet en tot l'afer".

I, ja que surt, tampoc sembla que gaire gent entengui què vol dir, això de fer oposició: el mateix alcalde ens va dir, a mig debat, "és que és molt fàcil fer oposició". El missatge, per si algú no el va captar era, en realitat "és molt fàcil tocar els daixonsis als que treballem de debò".

Per acabar, un comentari potser oportunista: si del treball polític, als ciutadans els (ens) arriba només la picabaralla, llavors que no es (ens) queixin de la "desafecció política" (que no fa tant temps en deien "desencís")

Actualització (11 de novembre, a 3/4 de 7 de la tarda) Des d'ahir (si no vaig equivocat) la notícia de la destitució d'en Josep Farré, es pot llegir a la versió digital d'EL9NOU.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Això no havia de ser un bloc polític...

... però ho haurà de ser, perquè des de fa uns dies torno a ser regidor de l'ajuntament del meu poble (i dic el meu poble, encara que sé que hi ha gent que els fa ràbia, però jo me'l vaig triar).

I quan ets regidor, de vegades, hi ha gent que t'atura pel carrer o et telefona, per explicar-te coses o per demanar-te ajuda.
I com que no t'has embolicat en política per fer-te el xulo, sinó per contribuir que el teu poble vagi (si pot ser) millor, els escoltes i mires d'ajudar-los.
I, de vegades, ajudar els ciutadans del teu poble pot voler dir que hauràs de demanar explicacions al teu alcalde i als teus companys regidors de l'equip de govern.
I, de vegades, hi ha gent que mira d'amagar les seves errades dient mentides.
I, de vegades, quan els enganxes dient mentides, s'enfaden.


Si heu llegit fins aquí i encara us queden ganes de seguir, us planyo perquè ara sí que el que ve és espès.

Això és el que va passar al final del ple del dilluns 2 de novembre al punt de precs i preguntes:

La regidora Teresa Izern va prendre la paraula,

Els tallers terapèutics per a la gent gran de Folgueroles, “Gent Gran, Gran Gent”, van començar a funcionar a la meitat de la passada legislatura, a les dependències de la “caseta del mestre”. Actualment es dóna assistència a vint-i vuit persones i es compta per fer-ho amb dues treballadores:

  • Una terapeuta ocupacional (a temps complet)

  • Una auxiliar a temps parcial, que dóna suport a la terapeuta i es cuida de les feines més “físiques” (ajut a la higiene personal, canvi de bolquers, etc.)

El dimecres passat, 28 d'octubre, entre les deu i les onze del matí, va tenir lloc una reunió a la que van assistir-hi l'alcalde, Carles Baronet, el regidor de benestar social, Josep Farré i diversos familiars d'usuaris dels tallers terapèutics.

En aquesta reunió, l'alcalde va informar que:

  • El servei era molt costós per l'ajuntament i que calia reduir costos

  • El problema venia de la situació econòmica que va deixar l'anterior equip de govern

  • L'auxiliar la substituirien per una persona contractada mitjançant un pla d'ocupació (durada: 6 mesos)

  • Ja tenien pensat qui seria: un home que complia els requisits establerts en el pla d'ocupació

Els familiars van respondre:

  • No veien bé que un home fes la higiene dels usuaris: la majoria són dones i això portaria problemes

  • Estaven contents (famílies i usuaris) amb l'actual auxiliar: li tenien confiança

  • Estaven disposats a pagar un preu superior, si feia falta, per tal de mantenir l'auxiliar al seu lloc

A això, l'alcalde va contestar que es faria un estudi per tal d'avaluar la possibilitat d'augmentar el preu del servei i va emplaçar els assistents per a una propera reunió, el dimecres següent, 4 de novembre.

A les 2 del migdia, l'alcalde va fer anar l'auxiliar a l'ajuntament i la va acomiadar (però, això si, li va dir que anés a treballar fins divendres)

El dijous, 29 de novembre, es va saber que s'havia contractat una altra persona (una dona), sense fer servir cap pla d'ocupació, per a ocupar el lloc d'auxiliar a partir del dilluns, 2 de novembre.

Es va desconvocar la reunió que s'havia de fer dimecres que ve, 4 de novembre.

I, a continuació, les preguntes:

  • Per quin o quins motius s'ha acomiadat aquesta persona?

Hi ha hagut queixes per part dels usuaris o familiars?

Era negligent a la seva feina?

Potser ha maltractat de fet o de paraula algun usuari o usuària dels tallers o ha tingut algun enfrontament amb familiars d'usuaris?

  • Aquesta auxiliar feia prop s'un any i mig que treballava als tallers per a la gent gran. Quina era la seva situació laboral?

Tenia un contracte temporal que se li extingia?

Quants contractes temporals ha tingut aquesta persona a l'ajuntament?

Tenia contracte indefinit?

Si era així, ha signat una baixa voluntària o se l'ha acomiadat?

Quin motiu s'al·lega?

Se l'ha indemnitzat?

Se li ha donat tota la documentació justificativa de la seva relació laboral amb l'ajuntament? Tindrà ara dret a prestació per atur?

En realitat, la història de la relació laboral d'aquesta persona amb l'ajuntament, és:

  • Contracte temporal de 2 mesos pel juny i juliol del 2008.
  • A l'agost del 2008 va anar a l'atur.
  • Al setembre se la torna a llogar fins l'octubre.
  • De l'1 al 17 d'octubre torna a estar a l'atur
  • Se la contracta per mitjà d'un pla d'ocupació del 18 d'octubre del 2008 fins al 17 de maig del 2009 (6 mesos).
  • Al 18 de maig se li fa un contracte per obres i serveis (diuen que s'acabava el 30 d'octubre)
  • Se l'acomiada el 28 d'octubre i signa tots els papers que se li presenten, que porten data del 23 d'octubre.
Més preguntes:
  • Per què es va dir a la reunió del dimecres, que l'Ajuntament no podia pagar el salari d'aquesta persona i que l'ajuntament anterior havia deixat dèficit?

No es va aprovar el compte general del 2006 amb un romanent de 314.000 euros, el del 2007 amb un romanent de 271.000 i el del 2008 amb un romanent de 214.000 euros?

  • Per què es va fixar una nova reunió per al dia 4 de novembre, per parlar de la proposta d'apujar preus, i tres hores després s'acomiadava la treballadora?

Què va passar entremig?

  • Com és que, de cop, ja no fa falta recórrer a un pla d'ocupació per a contractar una persona nova?

  • Com és que la persona que s'ha contractat per a començar avui dilluns, fa temps que va dient (segons diversos testimonis), que entraria a treballar als tallers de la gent gran?

  • Ara, s'ha sabut que la persona que ha començat avui han estat contractada per a un mes i que d'aquí a un mes es farà el pla d'ocupació, amb un contracte a una persona diferent.

  • Ja s'ha tingut en compte com pot afectar tot això a la qualitat del servei que s'està donant?

L'alcalde va respondre explicant la relació de coses que ell havia fet pel poble i negant reiteradament qualsevol irregularitat.

Les condicions que posava la Generalitat per a atorgar plans d'ocupació s'havien endurit i l'auxiliar que hi havia fins aleshores no les complia. Per això s'havia demanat al Servei d'Ocupació de Catalunya que seleccionés la persona adequada, però no els enviava persones competents per a cobrir el lloc i ell havia hagut d'intervenir personalment amb la directora del SOC per a arreglar-ho.

A ell li semblava que amb tantes històries d'igualtat entre homes i dones, també un home podia rentar i canviar bolquers de dones grans.

El reguitzell de contractes, que primer havia negat, s'havia fet sempre amb l'assessorament de la Diputació, segons ell.

Va negar també haver emplaçat els familiars dels usuaris per una setmana més tard per veure si s'havia trobat cap possible solució.

Tota la seva intervenció va anar amanida d'expressions com “ho juro pels meus fills”, “et repto a demostrar”, “et repto a trobar”, “som l'admiració d'altres ajuntaments”...

Un cop acabat el ple, en el torn de preguntes del públic, alguns familiars d'usuaris dels tallers, van insistir, sobretot, en la falta de paraula de l'alcalde, per haver-los citat per uns dies més tard i, hores més tard, haver actuat sense dir-los res. L'alcalde va tornar a negar-ho.

El regidor de benestar social, Josep Farré, va intervenir per dir que li sabia molt greu, però que el que deia l'alcalde no era veritat, que ell era present a la reunió, que sí que s'havia quedat en tornar a estudiar el tema i en veure els familiars al cap d'una setmana, i que el que no es podia fer era enganyar la gent.


L'endemà, 3 de novembre, l'alcalde va retirar la delegació de benestar social al regidor Josep Farré Riera.



dijous, 23 de juliol del 2009

Herois

S'ha de ser molt valent per a jugar-se la vida pels altres. Poca gent és capaç de fer-ho, però n'hi ha: i els més valents són els bombers; es juguen la vida per nosaltres molt sovint i la majoria de les vegades ni ens n'adonem, i, quan ho fem és perquè ha arribat la desgràcia i els més ben preparats, els més valents, els que s'hi juguen la vida, l'han perdut.
Des d'aquí un record pels herois de la Terra Alta i per tots els altres herois, anònims, que ens ajuden cada dia sense que hi pensem gaire: gràcies!


http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/incendis2.jsp

http://www.gencat.cat/interior/emergencies/bombers/index.htm


divendres, 29 de maig del 2009

OLÉ Y OLÉ

Avinguda Atlàntida y olé!

Mira que n'hi ha de gent que té mal gust! I n'hi ha a tot arreu, ben a prop de casa també. Estic parlant del geni o genis que han triat el mobiliari urbà, que se'n diu, (la "decoració", vaja) de l'Avinguda Atlàntida de Folgueroles

Com es pot posar aquesta mena de gavadals(*) que més aviat semblen bidets gegants! Quan els veus plens de geranis de colors et sembla que arribes a la "feria de abril". Són tan lletjos que no els haurien volgut ni al Fòrum!

La il·luminació també fa la seva gràcia: uns fanals dignes de fer llum a una autopista o a un polígon industrial. Ara, com que al Real(**) de Sevilla hi ha tant llum, potser es tracta d'insistir en la mateixa estètica.




Verdaguer

Us heu fixat que aquest any, a la Festa Verdaguer, hi ha hagut novetats? La primera ha estat la xurreria. La segona, els anuncis a Catalunya Ràdio convidant tothom a la Festa Verdaguer ("...i tot de franc...", deia la cunya)
I l'altra novetat, és clar, ha estat la visita del President Pujol. Gràcies President! Després de vint-i-tres anys de càrrec i sis d'atrafegada jubilació, per fi ha trobat el moment adient per a visitar Folgueroles. Ni per l'any Verdaguer no hi va haver manera de fer un forat a l'agenda presidencial. És clar que potser hi ha ajudat el fet que ara, d'ençà que hi ha un alcalde com Déu mana (i no un socialistot d'aquests, amb cua i banyes i que fan pudor de sofre), també ve més de gust, fer l'excursió fins a Folgueroles.















(*)GAVADAL 1 m. [ED] [AGR] Vas gran rectangular de fusta per a rentar plats, remullar objectes, posar el menjar dels porcs i altre bestiar, etc. (DIEC)

(**)Real de la Feria: territorio ocupado por las manzanas de casetas, las aceras cubiertas de albero, los viales adoquinados y la portada. Contemplar principalmente de noche, la gran extensión que ocupa todo este conjunto justifica pagar el billete de la noria.(www.en-sevilla.com)

dimecres, 8 d’abril del 2009

El càmping de don Silvio

L'humorista oficial d'Itàlia, Silvio Berlusconi, ha tornat a obrir la boca: per cagar-la, com ja va sent tradicional en ell.
Aquesta vegada ha dit a les persones que, per culpa del terratrèmol, han quedat sense casa i s'han hagut d'nstal·lar en algun campament provisional, que s'ho agafin "com un cap de setmana d'acampada"


Segons Berlusconi, aquestes persones gaudeixen de les vistes del seu "càmping"

divendres, 27 de març del 2009

A veure qui la diu més grossa !

El condó no és eficaç perquè "el virus del sida és més petit que un espermatozoide"

(André Fort, Bisbe d'Orléans)

I té raó, és molt petit: té, si fa no fa, la mida del cervell del senyor bisbe

El delegat comercial del Vaticà a Orléans, el bisbe André Fort, s'ha apuntat a la campanya de màrqueting iniciada pel president de l'empresa, que consisteix a explicar acudits. I la veritat és que hi té força traça: el que ha engegat avui el situa en una bona posició per guanyar algun concurs de monòlegs i, qui sap si per a aspirar a succeir Ratzinger-16 al capdavant del consell d'administració de l'empresa

Copiat del diari Público

Després es queixaran de falta de respecte perquè els fan sortir a "el jueves". Podrien començar ells per respectar els altres!

diumenge, 1 de març del 2009

En Rubianes ha fet mutis

Se n'ha anat!
Fa una mica menys d'un any va anunciar que estava malalt i que suspenia per un temps les representacions de La sonrisa etíope al Club Capitol. Però ens l'ha ben fotut! Se n'ha anat i aquesta vegada sense avisar.
Què en podem dir d'aquest home que no ho hagi dit ell mateix? Si voleu passar una bona estona recordant-lo i enyorant-lo, aneu aquí i feu-li un bon homenatge: rieu amb ell!

dimecres, 11 de febrer del 2009

Eluana



Finalment ahir va deixar de funcionar el que quedava del seu cos. No va morir ahir: va deixar de viure fa disset anys, quan el seu cervell va morir en un accident. Tenia vint-i-un anys.

Arran de la situació que havia patit un amic, havia parlat de la possibilitat de passar per un procés similar i havia demanat als seus pares que, si mai s'hi trobava, no li allarguessin innecessàriament el sofriment.

Els seus pares ho van entendre i van demanar (quina decissió més difícil de prendre, per uns pares!) que se li deixés de donar tractament: han hagut de passar disset anys fins que han pogut veure com la seva filla, per fi, descansava. Ara, han d'aguantar que els diguin de tot.

Quina colla de cucs de cementiri!




PS. Aquí sí que es pot fer testament vital i els centres sanitaris tenen l'obligació de respectar-lo. Ens ho hem plantejat, que això ens pot passar a tots?






dijous, 29 de gener del 2009

Què tenen contra els arbres?



Des de fa temps a Folgueroles anem perdent arbres. Mesos enrera es van tallar tots els del carrer Nou, perquè feien malbé la vorera. Un dia, no fa gaire, vam veure que, per les obres d'urbanització de la ronda de la Damunt van tallar els arbres: devien fer nosa. Un altre dia ens vam adonar que al passeig del cementiri també n'havien tallat dos o tres: potser estaven malalts. Al costat de la pista de petanca també en falta algun: potser les fulles molestaven.

Però avui, vint-i-nou de gener he vist com gairebé no queden arbres a l'avinguda dels Poetes Catalans ni al carrer Sant Jordi. Més ben dit, queden els troncs, escapçats a una alçada d'uns dos metres o menys, sense cap branca: sembla que hagin clavat estaques cada deu o quinze metres, a les dues voreres, al llarg del carrer.

Un excés de zel esporgador, potser? No, un disbarat, un ARBORICIDI, amb premeditació i alevosia.

Qui n'és el (ir)responsable? Per què ho fa? I qui li ho deixa fer? Potser caldria preguntar-ho a qui correspongui.

ACTUALITZACIÓ: 2 de febrer
L'Isidre, amable lector, deixava ahir aquest comentari (copio i enganxo):

"Els arbres seran subtituits per nous arbres (Alzines) que son els arbre autòctons de la comarca i no necesiten, podar-los cada any, ni patir per les fulles que cauen cada any a la tardor, i que el manteniment sigui cada dia mes costos per part de tots els que paguem impostos."

I aquest mateix matí he pogut veure com ja s'estava procedint a la segona part de la renovació botànica folguerolenca: uns senyors (per cert, alguns d'aspecte forani, la qual cosa entra en contradicció amb el paràgraf que ve després, però què hi farem) arrencaven els troncs i les arrels i plantaven alzines (quercus ilex) en els forats desocupats.

Però quines són les raons d'aquesta actuació?

Doncs com ens diu l'Isidre, els arbres ajusticiats (eren moreres o til·lers? No, m'aclareixen que eren acàcies) eren immigrants (segurament, sense papers i tot, malgrat els anys que feia que vivien i treballaven a casa nostra) i, per tant, no eren dignes de fer ombra als carrers de la pàtria verdagueriana: resolem doncs el primer problema amb la substitució dels nouvinguts per alzines amb pedigree català. Els difunts arbres també s'havien d'esporgar, així com collir-ne les fulles que perdien cada any, i tot això costa diners dels contribuents. Les fulles de la nostrada alzina, en canvi, són tan petites que el mateix vent se les emporta i així "no fan nosa" i, suposo, no es deuen haver d'esporgar: son arbres quasi sense manteniment. I a més deuen ser gratis, vull dir que algú les deu haver regalat a l'ajuntament.

De totes maneres, s'hauria pogut trobar alguna solució millor, i deixo anar un parell de propostes per quan es consumi la neteja ètnico-arbòria a la resta del municipi (que encara en queden molts, d'arbres estrangers). Una, substituir tots els arbres "naturals" (de fusta, per entendre'ns) per arbres de plàstic: duren molt, i aquests segur que no en tenen, de manteniment: no s'han d'esporgar, no perden fulles i es poden traslladar fàcilment. L'altra, potser més trencadora estèticament, consistiria en substituir els arbres liquidables per para-sols de platja o piscina: estan més ben dissenyats que els arbres per a fer ombra, es poden posar a l'estiu i treure'ls (o plegar-los) a l'hivern i, finalment, se'n pot trobar una gran varietat de mides i de colors, la qual cosa faria possible trobar la combinació més adequada per a cada racó del nostre poble.



dilluns, 19 de gener del 2009

L'armari


Aquest dissabte ha quedat inaugurat el nou centre cultural de Folgueroles i, amb ell, aquest ARMARI DE PARET que conté a més de l'escala i l'ascensor per a accedir a les diferents plantes de l'edifici, les portes d'entrada (i sortida).

Què puc dir de l'execució del l'armari en qüestió? doncs res, perquè jo no hi entenc en obres (ja n'hi ha a l'ajuntament, de gent que hi entén), però si que em permetré opinar (una mica només) del disseny: fabulós i pràctic: permet protegir del sol, de la claror i de les vistes, tant el consultori municipal com la llar d'infants i, vist des de casa meva, quedo meravillat del nou "skyline" de Folgueroles. Qualsevol es miri els arbres i les muntanyes, podent gaudir d'aquest fabulós armari !

Així a partir d'ara a Folgueroles, quan sentiu ha dir que algú ha sortit de l'armari no us escandalitzeu: senzillament pot voler dir que, després de passar una agradable estona a l'interior del centre, se n'ha anat a casa.

I prou.

divendres, 9 de gener del 2009

Fenòmens meteorològics i fenòmens paranormals




Doncs aquesta vegada la nevada, planificada des dels despatxos de la capital, ha fet figa. Aquest matí sentia a Catalunya Ràdio la llista de mesures que s'havien pres per fer front a la nevada mai vista i m'ha vingut al cap aquella impressió, no demostrada científicament, que aquestes coses, si no ens enganxen en pilotes, no passen de l'anècdota local: molt diferent de la llevantada de fa uns dies, que s'ha endut platges, passejos marítims i fins alguna llotja de peix i algun tros de port.
I és que cada vegada estem més cofois dels nostres avenços i els nostres aparells: apretant un botó deixa de fer calor a l'estiu i fred a l'hivern i ens sembla que ho tenim tot sota control. I quan no tenim aparells per a controlar segons quines coses tenim institucions per anar-nos a queixar, com alguns veïns (la majoria, es veu, de segona residència) que s'han queixat del soroll de les esquelles de les eugues d'un ramader i han aconseguit el que publicava aquest matí el 9 nou a l'edició d'Osona i Ripollès (la imatge superior és un retall de la portada d'avui): si no fóssim 9 de gener, diria que és la innocentada.

dilluns, 5 de gener del 2009

Podria ser el meu fill


(L'acabo de veure a un bloc que segueixo habitualment. I li he vist un aire familiar, tan familiar...)

Podria ser el meu fill. O el teu. O el d'algun amic. Tant fa. És un nen. Amb por. Aterrit. No sap què li ha passat. O potser ho sap massa. No sap on son els seus pares o els seus germans. O potser si que ho sap. O s'ho pensa.


Podria ser el meu fill. El que avui rebrà els reis amb aquella il·lusió (tot i que ja és "savi") El que demà obrirà els seus regals.

I a l'altra banda del mar moren nens com ell, sense saber per què. O potser si.

I mentrestant, nosaltres mirant a una altra banda.

I si fos el meu fill? O el teu?