(L'acabo de veure a un bloc que segueixo habitualment. I li he vist un aire familiar, tan familiar...)
Podria ser el meu fill. O el teu. O el d'algun amic. Tant fa. És un nen. Amb por. Aterrit. No sap què li ha passat. O potser ho sap massa. No sap on son els seus pares o els seus germans. O potser si que ho sap. O s'ho pensa.
Podria ser el meu fill. El que avui rebrà els reis amb aquella il·lusió (tot i que ja és "savi") El que demà obrirà els seus regals.
I a l'altra banda del mar moren nens com ell, sense saber per què. O potser si.
I mentrestant, nosaltres mirant a una altra banda.
Podria ser el meu fill. O el teu. O el d'algun amic. Tant fa. És un nen. Amb por. Aterrit. No sap què li ha passat. O potser ho sap massa. No sap on son els seus pares o els seus germans. O potser si que ho sap. O s'ho pensa.
Podria ser el meu fill. El que avui rebrà els reis amb aquella il·lusió (tot i que ja és "savi") El que demà obrirà els seus regals.
I a l'altra banda del mar moren nens com ell, sense saber per què. O potser si.
I mentrestant, nosaltres mirant a una altra banda.
I si fos el meu fill? O el teu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada